[lady_avalon]

[fellatio]

1r: vaig dir que era una noia que em queia molt bé, no que fos la meva amiga de l'ànima.
2n: tenir por no em serveix de res, però no puc controlar-ho. Sincerament vull allunyar-me'n perquè quan veig que li passa això em quedo bloquejada i tremolant mentres altra gent va a agafar-la. I ja sé que no em farà res saps? No sóc tan burra com per no saber-ho. No em fa por el què em pugui fer, em fa por la situació, que comenci a convulsionar i cridar mentres tots fem classe tranquilament i que de cop algú comenci a cridar el seu nom mentres ella està súper pàlida i amb els llavis liles i la cara desfigurada. A vegades és fàcil veure les coses quan no et passen a tu saps? Però a mi em fa PÀNIC aquesta situació.
3r: no tinc aquestes pastilles i en el cas de que ella les tingui a la motxilla o l'estoig, t'asseguro que no em donaria temps d'agafar-les i posar-li a la boca, perquè ja se li haurien passat les convulsions.


Jo intento estar bé amb ella, i perquè no se senti malament intento parlar sempre amb ella, esperar-la quan canviem de classe... em cau genial, però no puc aguantar la por que em fa que de cop caigui i convulsioni. Fa poc li va donar un atac en un supermercat...
Ja m'agradaria poder-la ajudar o fer com si res. Però és que fins i tot m'agafen atacs d'ansietat quan veig que li passa o quan sento un soroll fort al final de classe...
La veritat és que no t'ho pots ni imaginar, així que no opinis del que no en tens ni idea.

[sopa_de_ceba]

ffff....tia nose.....
coi io cada 2 per 3 torno apestant de formol. sas ke es? es un conservant de cadavers per ser clar. i l'olor no el trec ni rentant 3 vegades amb sabor. despues agafo la pizza amb les mans que fan olor de cadavers i me la menjo.
cadavers, extremitats, cranis, organs tallats de totes les maneres possibles...de vegades sembla un escenari de una peli de por.
io dic, es questio de temps....al final tacustumbraras....
iwal k la sala de disec. el primer dia algu vomita, el segon dia, ya nomes nausees, i el tercer dia...ya totom u tracta com la cosa mes normal del mon, ya....totom agafant un cervell contemplant com re.

io dic, que, algunes coses podries fer no? per ajudarla....
diazepam crek k no serveix... wenu, no me referexo a axo de totes les maneres pk son medicaments que necesites recetes mediques.

[aclaparat777]

Pel que puc deduir, creus conscient o inconscientment que ets l'encarregada de fer quelcom cada vegada que té una crisi. T'ho has de treure del cap, tu no has de fer res, simplement mirar (I fer espai perquè pugui fer els seus moviments sense obstacles. ).

La resta, o hi fas un pensament o pots anar a un psicòleg, que són collonuts.